pas de la fotografia al moviment

FOTOGRAFÍA EN MOVIMENT

En aquesta pràctica veurem el pas de la fotografia fixa a la fotografía en color.

Aniré passant del més antic al més modern, fins arribar a la fotgrafía en color.

TAUMATROPO

 Inventat al 1824, consta duna esfera feta de paper lligada a un fil, i fent girar el cordill crea una il·lusió óptica.

FENAQUITOSCOPI

Consisitia en imatges dibuixades en una esfera, amb un petit canvi cadascuna i fet girar. I gracies a projecció de l'esfera girant en un mirall aconseguim aquest efecte óptic.

ZOOTROP

Inventat l'any 1834, format per un tambor circular amb uns retalls a traves dels quals mira l'espectador.

PRAXINOSCOPI

Semblant al Zootrop inventat al 1877. L'espectador mira per sobre d'un tambor, en l'interir d'aquest hi han uns miralls que formen un angle, que refecxan unes imatges que es troben en una tira.

MUTUSCOPI

Dispositiu cinematogràfic primitiu que la seva projecció no era en una antalla si no que era per a una persona.

QUINETOSCOPI

Fou el procursor del progector cinematogràfic.

REVÒLVER FOTOGRÀFIC

Creat per Pierres Jules, astronom, Va posar una pelicula fotosensible dins d'un revòlver. Va fotografiar tot un eclipse de lluna.

Edward Muybridget va millorar el zoopraxitoscopi i va crear algna imatge en moviment.

ZOOPRAXITOSCOPI

LOS HERMANOS LUMIERE

Creen el primer progector de cinema basat en el quinetoscopi de Tomas Edison.

Peliculas suyas

EL TREN ARRIBANT A L'ESTACIÓ

LA DEMOLICIÓ D'UN MUR

VIATGE A LA LLUNA DE GEORGE MILES

CINEMA MUT

IMAX

Sistema de progecció creat per IMAX Corporation que té la capacitat de progevtar imatges en grans dimensions

CINEMA EN 3D

El cinema en tres dimensions o "cinema 3D" és aquell cinema en què l'espectador té sensació de profunditat, encara que estigui veient imatges en un pla. Això s'aconsegueix gràcies a la visió estereoscòpica que té l'ésser humà. Els nostres ulls reben cadascun una imatge lleugerament diferent de la mateixa escena, de tal manera que el nostre cervell ho interpreta i pot mostrar-nos la profunditat de les coses del món real.

Per a poder reproduir aquest efecte, ja sigui en cinema o en fotografia estàtica, es fa servir una tècnica molt similar al que fan els nostres ulls. Amb dues càmeres exactament iguals separades una certa distància, es capta una mateixa escena amb dos angles lleugerament diferents; després, a l'hora de reproduir, s'envia una imatge diferent a cada ull, de tal manera que l'espectador pot desxifrar la profunditat d'allò que està veient com si fos el món real.

PBT:)